El Senyor em digué:
«Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang.
Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida.»

Ez 33,7-9

Salm Responsorial

Sl 94,1-2,6.7,8.9 (R.: 8)

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres.
Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules:
Estima els altres com a tu mateix. Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.

Rm 13,8-10

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als deixebles:
«Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleune vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà.
Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.
Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells.»

Mt 18,15-20

"Tots som responsables dels nostres germans"

Probablement una de les coses més difícils és la correcció fraterna: dir-li a un germà que no actua bé en algun aspecte de la seva vida. Però això és el que demana Jesús: Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols; ... si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més; ... si tampoc no feia cas d’ells parla’n a la comunitat reunida. Per tant la finalitat és que el nostre germà canviï de conducta, no fer-lo quedar malament. Per això primer ha de ser de tu a tu. Si això és suficient no cal dir res més. Si no canvia és quan s’ha de cercar el testimoni d’un altre o dos més, perquè puguin corroborar el que tu dius i perquè ell vegi que realment està actuant malament. I finalment, si no en fa cas, cal anar a la comunitat reunida perquè amb la força dels germans pugui apartar-se més fàcilment del seu mal camí. No es busca cap mena de xafarderia. I és que la conducta negativa d’un membre de la comunitat afecta la credibilitat de tota la comunitat sobretot quan aquesta és poc nombrosa. Però això suposa per una banda haver-nos examinat a nosaltres mateixos no fos cas que volguéssim corregir un defecte del nostre germà quan nosaltres el tenim i molt més gros. I ho fem amb una gran senzillesa, delicadesa i humilitat.
També el profeta Ezequiel parla de corregir: Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si tu no li dus res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. El pecador mor per culpa seva, sens dubte, però tu també n’ets culpable. En la comunitat cristiana tots som responsables de la conducta dels nostres germans. I tot això des de l’amor: L’únic deute vostre —diu sant Pau— ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima no fa cap mal als altres. La correcció fraterna (que no és gens fàcil) només s’explica des de l’amor de qui corregeix i des de l’acollida fraterna de qui és corregit.

Mn.Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi